Urgencias psiquiátricas infanto-juveniles: ¿Quiénes son los hiperfrecuentadores?

Descargas

Publicado

2020-09-30

Cómo citar

Sagué-Vilavella, V., Anmella, G. ., Pons Cabrera, M. T. ., Madero Gómez, S. ., Vázquez Vallejo, M., Soler Catà, V., Solé Roigé, E. ., & Méndez Blanco, I. . (2020). Urgencias psiquiátricas infanto-juveniles: ¿Quiénes son los hiperfrecuentadores?. Revista De Psiquiatría Infanto-Juvenil, 37(3), 8–19. https://doi.org/10.31766/revpsij.v37n3a2

Número

Sección

Artículo original

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.31766/revpsij.v37n3a2

Palabras clave:

Psiquiatría infantil, servicio de urgencias, determinantes sociales de la salud

Resumen

Introducción: La hiperfrecuentación en los servicios de urgencias impacta en la calidad asistencial y el consumo de recursos. Los datos disponibles en relación al colectivo infanto-juvenil hiperfrecuentador en urgencias de psiquiatría son escasos, a pesar del aumento de visitas en los últimos años. Objetivo: Caracterizar la hiperfrecuentación infanto-juvenil de urgencias de psiquiatría de un hospital terciario durante el año 2017. Métodos: Estudio observacional retrospectivo, diseño caso-control. Se seleccionaron todos los usuarios menores de edad visitados en nuestras urgencias de psiquiatría y de nuestro sector durante el 2017. Se obtuvieron datos sociodemográficos y clínicos mediante explotación de datos asistenciales y revisión de historias clínicas. La hiperfrecuentación se estableció como ?5 visitas/año. Se realizó un análisis descriptivo univariado y uno comparativo bivariado entre personas hiperfrecuentadoras y no hiperfrecuentadoras. Resultados: La muestra incluyó 550 personas menores de edad, siendo hiperfrecuentadoras un 3,8% (n=21). Las hiperfrecuentadoras fueron de nacionalidad extranjera en mayor proporción (28,6% vs 13,1%, p=0,04), sin otras diferencias significativas. Entre el colectivo hiperfrecuentador, el trastorno de conducta fue el diagnóstico principal más prevalente (33,3%), recibía tratamiento psicofarmacológico habitual el 100% (antipsicóticos un 95,2%) y existían factores de vulnerabilidad social en una elevada proporción (distocia sociofamiliar 61,8%, institucionalización 48%). Conclusiones: La hiperfrecuentación infanto-juvenil en urgencias de psiquiatría es una realidad. Se trata de una población socialmente vulnerable, altamente medicada y en la que destaca la problemática conductual. Este colectivo requiere de una atención compleja y multidisciplinar, donde los recursos de soporte social juegan un papel clave.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Vilavella Sagué-Vilavella, Hospital Clínic de Barcelona

Servei de Psiquatria i Psicologia. Hospital Clínic de Barcelona.Barcelona, Catalunya, España.

Gerard Anmella, Hospital Clínic de Barcelona. Universitat de Barcelona

Unitat de trastorns bipolars i depressius. Institut de Neurociències. Hospital Clínic de Barcelona. Universitat de Barcelona,IDIBAPS, CIBERSAM. Barcelona.

Maria Teresa Pons Cabrera, Hospital Clínic de Barcelona

Servei de Psiquatria i Psicologia. Hospital Clínic de Barcelona.Barcelona, Catalunya, España.

Santiago Madero Gómez, Hospital Clínic de Barcelona

Servei de Psiquatria i Psicologia. Hospital Clínic de Barcelona.Barcelona, Catalunya, España

Mireia Vázquez Vallejo, Hospital Clínic de Barcelona

Servei de Psiquatria i Psicologia. Hospital Clínic de Barcelona

Victòria Soler Catà, Hospital Clínic de Barcelona

Servei de Psiquatria i Psicologia. Hospital Clínic de Barcelona. 

Eva Solé Roigé, Hospital Clínic de Barcelona

Servei de Psiquatria i Psicologia. Hospital Clínic de Barcelona.

Iria Méndez Blanco, Hospital Clínic de Barcelona

Servei de Psiquiaria Infanto-Juvenil. Hospital Clínic de Barcelona.

Citas

Hayhurst C, Smith S, Chambers D. Frequent attenders in the Emergency Department. Best Practice Guideline. Londres: The Royal College of Emergency Medicine; 2017. Disponible en: https://bit.ly/2Hyk241

Calvo Rojas V. Hiperfrecuentadores versus Normofrecuentadores en Atención Primaria de Salud: Factores Sociales asociados, Estilos de Personalidad y Psicopatología [tesis doctoral]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona; 2016. Disponible en: https://bit.ly/36dTM9x

LaCalle E, Rabin E. Frequent users of emergency departments: the myths, the data, and the policy implications. Ann Emerg Med. 2010;56:42–48. https://doi.org/10.1016/j.annemergmed.2010.01.032

Schmidt M. Frequent visitors at the psychiatric emergency room – A literature review. Psychiatr Q. 2018; 89(1):11–32. https://doi.org/10.1007/s11126-017-9509-8

Pasic J, Russo J, Roy-Byrne P. High utilizers of psychiatric emergency services. Psychiatric Services. 2005; 56(6): 678–684. https://doi.org/10.1176/appi.ps.56.6.678

Rozel JS. Child and Adolescent Emergency Psychiatry: A Review of Recent Developments. Curr Emerg Hosp Med Rep. 2015;3:202–208. https://doi.org/10.1007/s40138-015-0086-6

Leon SL, Cloutier P, Polihronis C, Zemek R, Newton AS, Gray C, et al. Child and Adolescent Mental Health Repeat Visits to the Emergency Department: A Systematic Review. Hosp Pediatr. 2017;7(3):177–186. https://doi.org/10.1542/hpeds.2016-0120

Mapelli E, Black T, Doan Q. Trends in pediatric emergency department utilization for mental health related visits. J Pediatr. 2015;167(4):905–910. https://doi.org/10.1016/j.jpeds.2015.07.004

Porter M, Gracia R, Oliva JC, Pàmias M, Garcia-Parés G, Cobo J. Urgencias Psiquiátricas en Pediatría: características, estabilidad diagnóstica y diferencias de género. Actas Esp Psiquiatr 2016;44(6):203–211. https://doi.org/10.3109/14767058.2016.1149566.

Fernández-Quintana A, Novo-Ponte A, Quiroga-Fernández C, Méndez-Iglesias R, Pereiro-Gómez C. Urgencias psiquiátricas infanto-juveniles: 7 años de seguimiento. Rev Psiquiatr Infanto-Juv 2018;35(1):17–30. https://doi.org/10.31766/revpsij.v35n1a2

Kalb LG, Stapp EK, Ballard ED, Holingue C, Keefer A, Riley A. Trends in Psychiatric Emergency Department Visits Among Youth and Young Adults in the US. Pediatrics. 2019;143(4):e20182192. https://doi.org/10.1542/peds.2018-2192

Taastrøm A, Klahn J, Staal N, Thomsen PH, Johansen A. Children and adolescents in the Psychiatric Emergency Department: A 10-year survey in Copenhagen County. Nord J Psychiatry. 2014;68:385–390. https://doi.org/10.3109/08039488.2013.846410

Crespo D, Solana MJ, Marañón R, Gutiérrez C, Crespo M, Míguez C, et al. Pacientes psiquiátricos en el servicio de urgencias de pediatría de un hospital terciario: revisión de un periodo de 6 meses. An Pediatr(Barc). 2006; 64: 536–541. https://doi.org/10.1157/13089918

Smits FT, Brouwer HJ, ter Riet G, van Weert HC. Epidemiology of frequent attenders: a 3-year historic cohort study comparing attendance, morbidity and prescriptions of one-year and persistent frequent attenders. BMC Public Health. 2009;9:36. https://doi.org/10.1186/1471-2458-9-36

Dent A, Hunter G, Webster AP. The impact of frequent attenders on a UK emergency department. Eur J Emerg Med. 2010; 17(6): 332–336. https://doi.org/10.1097/mej.0b013e328335623d

Jacob R, Hayhurst C, Morrison C. Designing services for frequent attenders to the emergency department: a characterisation of this population to inform service design. J R Coll Physicians Edinb. 2016; 16(4):325–329. https://doi.org/10.7861/clinmedicine.16-4-325

Cleary SD, Snead R, Dietz-Chavez D, Rivra I, Edberg MC. Immigrant Trauma and Mental Health Outcomes Among Latino Youth. J Immigr Minor Health. 2018; 20(5): 1053–1059. https://doi.org/10.1007/s10903-017-0673-6

Blázquez A, Castro-Fornieles J, Baeza I, Morer A, Martínez E, Lázaro L. Differences in Psychopathology Between Immigrant and Native Adolescents Admitted to a Psychiatric Inpatient Unit. J Immigr Minor Health. 2015;17(6):1715–1722. https://doi.org/10.1007/s10903-014-0143-3

Arranz S, Camacho J, Andrés C, Niubó I, Sanchez Gistau V. Diferencias en la presentación clínica de primeros episodios psicóticos entre población de origen marroquí y población autóctona. Rev Psiquiatr Salud Ment. 2020;13(2):73–79. https://doi.org/10.1016/j.rpsm.2019.03.004

Revollo HW, Qureshi A, Collazos F, et al. Acculturative stress as a risk factor of depression and anxiety in the Latin American immigrant population. Int Rev Psychiatry. 2011;23(1):84–92

Stills MR, Bland SD. Summary Statistics for Pediatric Psychiatric Visits to US Emergency Departments, 1993-1999. Pediatrics. 2002;110:e40. https://doi.org/10.3109/09540261.2010.545988

González López C, Barrera Escudero M, Cano Montes IM, Díaz Pérez I. Análisis de las diferencias en la atención a la salud mental del niño y adolescente en España a través de los Planes Estratégicos de Salud Mental Autonómicos. Rev Psiquiatr Infanto-Juv. 2019; 36(1):20–30. https://doi.org/10.31766/revpsij.v36n1a2

Carton L, Cottencin O, Lapeyre-Mestre M, Geoffroy PA, Favre J, Simon N, et al. Off-Label Prescribing of Antipsychotics in Adults, Children and Elderly Individuals: A Systematic Review of Recent Prescription Trends. Curr Pharm Des. 2015;21(23):3280–3297. https://doi.org/10.2174/138161282166615061909290

Alessi-Severini S, Biscontri RG, Collins DM, Sareen J, Enns MW. Ten years of antipsychotic prescribing to children: a Canadian populationbased study. Can J Psychiatry. 2012;57:52–58. https://doi.org/10.1177/070674371205700109

Baeza I, de la Serna E, Calvo-Escalona R, Morer A, Merchán-Naranjo J, Tapia C, et al. Antipsychotic use in children and adolescents: a 1-year follow-up study. J Clin Psychopharmacol. 2014;34(5):613–619. https://doi.org/10.1097/jcp.0000000000000190

Correll CU, Gerhard T, Olfson M. Prescribing of psychotropic medications to children and adolescents: quo vadis? World Psychiatry. 2012;12: 127–128. https://doi.org/10.1002/wps.20031

Sharma AN, Arango C, Coghill D, Gringras P, Nutt DJ, Pratt P, et al. BAP Position Statement: Off-label prescribing of psychotropic medication to children and adolescents. J Psychopharm. 2016; 30(5):416–421. https://doi.org/10.1177/0269881116636107

Burns BJ, Phillips SD, Wagner HR, Barth RP, Kolko DJ, Campbell Y, et al. Mental health needs and

access to mental health services by youths involved with child welfare: a national survey. J Am Acad

Child Adolesc Psychiatry. 2004;43(8):960–970. https://doi.org/10.1097/01.chi.0000127590.95585.65

Yoder KA, Longley SL, Whitbeck LB, Hoyt DR. A dimensional model of psychopathology among homeless adolescents: suicidality, internalizing, and externalizing disorders. J Abnorm Child Psychol. 2008;36(1):95–104. https://doi.org/10.1007/s10802-007-9163-y

Da Silva TF, Cunha PJ, Scivoletto S. Braz. High Rates of Psychiatric Disorders in a Sample of Brazilian Children and Adolescents Living Under Social Vulnerability--Urgent Public Policies Implications. J Psychiatry. 2010;32(2):195–196. https://doi.org/10.1590/s1516-44462010000200018

Yoshikawa H, Aber JL, Beardslee WR. The effects of poverty on the mental, emotional, and behavioral health of children and youth: Implications for prevention. Am Psychol. 2012; 67(4): 272–284. https://doi.org/10.1037/a0028015

Lázaro L. Salud mental, psicopatología y poblaciones vulnerables. Rev Psiquiatr Infanto-Juv. 2020;37(2): 3–5. https://doi.org/10.31766/revpsijv37n2a1

Poletto M, Koller SH. Subjective well-being in socially vulnerable children and adolescents. Psicol Reflex Crit. 2012;24(3): 476–484. https://doi.org/10.1590/s0102-79722011000300008

Lee D, McLanahan S. Family Structure Transitions and Child Development: Instability, Selection, and Population Heterogeneity. Am Sociol Rev. 2015; 80(4): 738–763.

Waldfogel J, Craigie TA, Brooks-Gunn J. Fragile Families and Child Wellbeing. Future Child. 2010;20(2):87–112. https://doi.org/10.1177/0003122415592129

Cavanagh S, Huston A. Family Instability and Children’s Early Problem Behavior. Social Forces. 2006;85(1):575–605. https://doi.org/10.1353/sof.2006.0120

McLaughlin KA, Gadermann AM, Hwang I, Sampson NA, Al-Hamzawi A, Andrade LH, et al. Parent psychopathology and offspring mental disorders: results from the WHO World Mental Health Surveys. Br J Psychiatry. 2012; 200(4):290–299. https://doi.org/10.1353/sof.2006.0120

Instituto Nacional de Estadística. Estadística de Nulidades, Separaciones y Divorcios (ENSD). Año 2018. Madrid: Instituto Nacional de Estadística; 2019. Disponible en: https://bit.ly/3n1AQAH